Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

Abstract

Xylella fastidiosa Wells, Raju, Hung, Weisburg, Parl & Beemer (Gammaproteobacteria, Xanthomonadales, Xanthomonadaceae) és un bacteri que causa diverses malalties en plantes, algunes de molt greus i incurables. Pel seu origen americà, la presència limitada a la Unió Europea (UE) i les greus conseqüències de la seua introducció, es considera patogen de quarantena. X. fastidiosa subsp. pauca es detectà per primera vegada a la conca mediterrània el 2013 al sud d’Itàlia, moment en què afectava greument les oliveres amb la síndrome del declivi ràpid de l’olivera (DRO), una malaltia letal per a la majoria de varietats d’aquest cultiu. Posteriorment, han anat apareixent en altres països nous brots de les subespècies pauca, multiplex i fastidiosa, i actualment n’hi ha sota control oficial a tot el quadrant nord-occidental de la conca mediterrània i a Israel. A Europa s’han trobat tres espècies d’insecte vector: Neophilaenus campestris (Fallen), Philaenus italosignus Drosopoulos & Remane i Philaenus spumarius L. Tot i que l’erradicació ha estat la principal mesura fitosanitària contra aquest patogen a la UE des de la primera detecció, l’extensió i les característiques geogràfiques de l’àrea afectada han fet que en alguns casos, com a les Balears i al sud d’Itàlia, s’haja autoritzat l’estratègia de la contenció. A mitjà i llarg termini, la gestió d’aquest patogen s’orienta a l’obtenció de varietats tolerants o resistents, com s’està fent ja amb l’olivera a Itàlia.